Skip to content

“Hem de fomentar l’alegria de llegir”: XVI Encontre d’editorials

Les potencialitats dels vincles entre la unitat de la llengua en el sector del llibre i la unitat del mercat, les novetats sobre l’ISBN i Dilve i els reptes de la distribució digital van ser els assumptes protagonistes del XVI Encontre d’editorials. Dues jornades de conferències, tallers i experiències al voltant de l’edició independent que van tindre lloc el dijous 8 i el divendres 9 de juliol a Benicarló. Aquesta trobada, organitzada per l’Associació d’Editorials del País Valencià, té l’objectiu de crear un espai de debat i reflexió sobre la situació actual i els reptes de futur de les editorials valencianes, a més de promoure les sinergies i l’intercanvi entre els participants de diferents territoris. La primera taula, a càrrec de la presidenta de l’AEPV, Àfrica Ramírez (Balandra), i el president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Joan Sala (Comanegra), es va dedicar a centrar el tema de debat i presentar l’estat actual de l’edició i distribució del llibre en català.

Així, Joan Sala va defendre la importància de “guanyar terreny a l’audiovisual” per tal d’arribar a les noves generacions de possibles lectors. Per la seua banda, Ramírez va subratllar la necessitat de demostrar “que els llibres en valencià també es venen, també poden tindre èxit”. En aquest sentit, la presidenta de l’AEPV va animar a enfortir els vincles amb les editorials d’altres territoris, “per a saber què fan i que s’està publicant”.

Titulada «L’edició en català en un territori fraccionat administrativament», la segona taula va estar moderada per Gonçal López-Pampló (Bromera) i va comptar amb les intervencions dels editors Josep Lluch (Proa), Aniol Rafel (Periscopi) i Mercè Climent (Lletra Impresa). Com a punts de partida, López-Pampló va preguntar-se quin paper té la literatura en el nostre temps d’oci, a què dediquem el nostre temps i com pot conviure la lectura amb nous formats d’oci. També va recordar que a Internet “l’algoritme no ens beneficia, perquè afavoreix els continguts majoritaris penalitza les llengües minoritàries”. Igualment, va consultar els assistents sobre les possibles estratègies de promoció dels autors valencians de les editorials catalanes.

Quant a la fragmentació territorial, Climent va obrir foc al destacar els efectes negatius en el foment lector que suposa “no comptar amb molts mitjans valencians en valencià. I a més, els mitjans catalans tampoc tenen molta presència al País Valencià”. Josep Lluch, per la seua banda, va assenyalar als poders públics al denunciar que “s’estan dedicant més recursos al món de l’audiovisual i no al sector editorial”. També va convidar a un canvi de perspectiva als editors per a deixar de pensar directament “en el territori mallorquí quan tenim un escriptor mallorquí i en el valencià quan tenim un autor valencià”. Igualment, Rafel va proposar “apostar per plataformes com els youtubers que fan divulgació en català, pot ser una forma efectiva de comunicar-se amb tots els lectors”.

Per altra banda, Josep Lluch va subratllar “la diferència de resposta del públic valencià i el català quan es presenta un llibre. La lectura en valencià no està tan consolidada i això afecta els esforços que es fan des de les mateixes editorials”. Respecte a aquesta qüestió, Climent va lamentar que “els llibres de les editorials valencianes no troben espai als mitjans catalans, excepte si es tracta d’un suplement o article especial pel Dia del Llibre o un monogràfic sobre els autors valencians”.

Malgrat això, Lluch, considera que “els lectors catalans no tenen problemes amb llegir en valencià. La lectura és una activitat personal I íntima, es busquen veus singulars, personals”. “Els editors ens hem de dedicar a fomentar l’alegria de llegir, seduir el públic. I no hem de crear la sensació en el llibreter que el llibre existeix al marge del públic”, va concloure. Igualment, López-Pampló va alertar sobre “els perills que suposa Amazon com a gegant de la distribució”. Una opinió compartida per Rafel, qui va apel·lar a “la urgència d’enfortir les nostres posicions per a no ser arrossegats per l’onada que suposa Amazon”.

D’altra banda, Climent va animar a “conscienciar a la gent de la necessitat de consumir al comerç local, en aquest cas, a les llibreries de proximitat”. Igualment, va reivindicar una major “coordinació general de les biblioteques, amb una unió entre les diferents biblioteques i un augment de la dotació mínima que reben perquè puguen fer més activitats”.

Crítica literària i sector editorial

La tercera taula matinal, dedicada a la crítica literària als mitjans de comunicació, portava per títol «Reflexió i anàlisi sobre la permeabilitat territorial dels mitjans de crítica literària». La conversa va comptar amb Bernat Puigtobella (Núvol), Joan Safont (periodista i escriptor), Joan Carles Martí (Postdata), Begonya Pozo (Caràcters) i Víctor Labrado (La Veu dels Llibres). Sobre la taula, un interrogant: com augmentar la visibilitat dels llibres valencians als mitjans?

Joan Safont va començar la seua intervenció parlant de “les rutines productives a la redacció i els accelerats ritmes del treball periodístic”, que dificulten el desenvolupament de tasques més reflexives i reposades. “Els valencians sembla que interessen quan van de valencians, quan toquen temes valencians, però no tant quan tracten grans temes universals, ahí necessiten el suport d’una editorial potent” va explicar sobre el mitjans catalans. Per la seua banda, Joan Carles Martí va lamentar “la manca de crítica literària més potent i variada per una qüestió de precarietat”.

“Núvol va nàixer amb la vocació d’arribar a qualsevol lloc del món, i, de fet, gran part dels lectors estan fora de l’estat espanyol”, va explicar Puigtobella. Tanmateix, va reconèixer que els ocupa “molt de temps l’activitat que passa en Barcelona, i això es va retroalimentant. Alguns valencians s’han queixat del fet que estem molt centrats al Principat…i tenen raó. Volem fer un esforç per explicar les coses que estan passant al País Valencià”.

Com a opcions per a trencar eixa tendència, el representant de Núvol va comentar que “tindre més subscriptors del País Valencià i així no dependríem tant de la publicitat de Barcelona, que t’obliga a fer-te ressò de les que coses que estan fent. Un mitjà se sosté amb un model de negoci determinat. Si tota la publicitat que tens és de Barcelona et condiciona a cobrir eixe espai geogràfic, estem treballant per obrir més vies”.

Quant a Caràcters, Begonya Pozo va explicar que integrar el sector públic i comptar amb la Universitat de València com a paraigües “permet més llibertat perquè no tenim el condicionament de la publicitat. De vegades, als mitjans costa trobar crítiques negatives, ja que les persones que fan les ressenyes trien obres que els agraden. Nosaltres intentem fugir del crític-amic”. Tanmateix, va comentar que funcionen “més amb les editorials mitjanes i menudes, ens cuiden més que les grans, que no ens envien els llibres” i va criticar “la mirada paternalista des del Principat. Tota la seua activitat arrossega la resta, però tenim escletxes”.

Metadades i distribució digital

Durant la vesprada es va realitzar una sessió formativa al voltant de les dues principals eines de gestió de la informació editorial, Dilve i l’Agència de l’ISBN, presentada per Antonio María Ávila, director executiu de la FGEE (Federación de Gremios de Editores de España). Així, durant la vesprada es van destacar el valor de les metadades i la importància de mantenir una base de dades actualitzada i completa com a vehicle per a millorar els resultats del comerç electrònic.

Amb el títol «Introducció a l’Agencia de l’ISBN i Dilve», el director de l’Agència de l’ISBN i de Dilve, Miguel Jiménez, va explicar assumptes com què és l’ISBN i com s’organitza en el món; el flux de les metadades: de les editorials a Dilve i des d’ací, a la cadena comercial, o quin paper juga Dilve en el comerç dels llibres publicats a Espanya. A més, també va abordar les característiques del registre de l’ISBN i la web del Ministeri de Cultura i les tendències de l’ISBN en moments de pandèmia.

La segona xarrada, «Les editorials i Dilve», a càrrec del director tècnic de Dilve, Jesús Paraita, es va centrar en la tipologia i finalitat de les metadades en la cadena de valor i els materials de suport disponibles en DILVE. També va explotar els estàndards bàsics de DILVE: ONIX, Thema, ISNI; va explicar algunes qüestions sobre les Càrregues en DILVE, com el formulari o els arxius CSV/ONIX i va llançar algunes recomanacions per als professionals del sector.

Finalment, les plataformes de distribució digital del llibre electrònic Libranda, Odiol i Bookwire van centrar la sessió del divendres. En concret, Ade Cabo, integrant de Libranda va abordar la distribució digital i el préstec digital bibliotecari amb eBiblio. Marcela Saldarriaga, d’Odilo, va parlar sobre la distribució digital i l’entorn educatiu. Per la seua banda, l’última xarrada d’aquest encontre «La distribució digital: ebooks i audiollibres» va estar a càrrec de Maria Margarit, de Bookwire.