Skip to content

Diversitat, potència i futur: els llibres valencians es reivindiquen a La Setmana amb el magazín Contem i Comptem

Novel·la negra, àlbum il·lustrat, assaig, literatura juvenil… la producció editorial valenciana  constitueix un ecosistema polièdric i divers. Així es va demostrar durant el magazín Contem i Comptem, el gran carrusel de la nostra literatura que va tindre lloc a La Setmana del Llibre Català i on vora 14 editorials van presentar les seues novetats d’aquesta temporada. L’encontre va tindre lloc el diumenge 12 de setembre dins del programa de la 39a edició de La Setmana, que se celebra del 10 al 19 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona. Aquest gran aparador de la literatura en català  proposa més de 250 activitats (presentacions, taules rodones, converses, contacontes, itineraris literaris, recitals…) i aproximadament 180 sessions de signatures. En l’actualitat, i amb 227 expositors, aquesta fira és considerada la cita més rellevant de la lectura en la nostra llengua, amb totes les novetats del mercat per a infants i adults, però on també es poden trobar llibres de fons i les col·leccions de cada segell.

Conduït per Amàlia Garrigós i Víctor Amela, el magazín Contem i Comptem s’integra dins de l’expedició valenciana a La Setmana, que va sumar 17 editorials i 20 creadors. Així, durant la jornada l’escenari d’aquest magazín  va acollir entrevistes amb creadors i creadores, xerrades al voltant de l’actualitat literària valenciana i les actuacions musicals de Joan Amèric. A més, es van plantejar debats com la necessitat d’assolir la unitat de mercat en concordança amb la unitat de la llengua.

Estructurat en diversos blocs temàtics i organitzat per l’Associació d’Editorials del País Valencià, al llarg del magazín Contem i Comptem  es va abordar  la producció editorial valenciana en total la seua magnitud.  “Des del País Valencià contem les nostres pròpies històries. I perquè contem… Comptem en el mercat editorial del domini lingüístic. Venim a sumar mostrant la riquesa, vitalitat i diversitat literària de la mà de l’Associació d’Editorials del País Valencià que compleix trenta anys amb 68 editorials associades, de les quals, una quinzena publica en la llengua de Joanot Martorell”, va explicar Garrigçós.

La literatura infantil va protagonitzar el primer apartat amb Les plantes de l’avi, d’Eva Ferrer Paniagua i il·lustracions d‘Imma Mestre Cunillera. Es tracta d’un àlbum il·lustrat que conta una història sobre el record que té una xiqueta (o un xiquet) del seu avi, a través de les seues plantes. Amb el seu relat, ens dona una lliçó sobre tot el que ha aprés del seu avi pel que fa a les plantes. Després va arribar el torn de Joan Cordons i la Colla perduda. T’agradaria conèixer en persona els protagonistes del teu llibre preferit? Aquest és el somni de Marc i Júlia, dos joves lectors dels relats de la Colla Perduda. Una nit, de forma inesperada, trobaran el secret per endinsar-se entre les pàgines del llibre i experimentar com es viuen en primera persona les aventures dels seus admirats herois: Joana Cordons, Lluc Tirants, Pep Pantalons i Queta Bicicleta. Aquesta novel·la infantil escrita per Paula Ferrer i Molina ha guanyat el Premi Enric Lluch de Narrativa Infantil Ciutat d’Algemesí.

L’escriptura ‘en mànigues de camisa’

A continuació va començar el bloc dedicar a l’assaig. Com va recordar Garrigós, Joan Fuster descrivia l’assaig com “l’escriptura ‘en mànegues de camisa’ i recordava el mestre europeu del gènere, Michel de Montaigne, qui havia inaugurat amb orgull, en aquell moment auroral del segle xvi europeu, aquest gènere de caire egotista i intel·lectual, sense narrador ni personatges de ficció interposats entre l’autor i el lector, i lluny també de l’impudor íntim de la poesia lírica. Coneixem aquesta literatura d’idees que pot nèixer del diari personal, pot esdevindre article periodístic d’opinió i pot desembocar finalment en les pàgines d’un volum bibliogràfic”. En Contem i Comptem es van presentar dos: Arrels de llegenda de Carme Cardona, publicat per Galés Edicions… i Obvietats (o quasi), de Tobies Grimaltos, editat per Publicacions de la Universitat de València en la col·lecció Filosofia necessària. “La denominació de Galés Edicions naix com a homenatge a Jerònima Galés, impressora i editora valenciana del segle XVI i coneguda pels seus projectes editorials i qualitat de totes les seues publicacions”, va destacar la periodista.

Arrels de Llegenda és una obra que ens convida a redescobrir el nostre territori de la mà de  dones d’aigua, donyets, esperits i, fins i tot, éssers d’altres planetes. Pertany al gènere de la investigació i la recopilació de la narrativa de caràcter oral. Acull fenòmens estranys, aparicions fantasmagòriques, animals inesperats i bandolers de llegenda que repassen les nostres tradicions més desconegudes. Per la seua banda, Sobre les obvietats ( o quasi) mostra una sèrie de vint assumptes que, tot i ser veritats com a punys, no són sempre acceptades a primer colp d’ull, i fins i tot poden suscitar discussions i, quan hi pensem, ens poden obrir finestres i il·luminar altres estances de la nostra ment.

Arribem ara a la de vegades menyspreada literatura juvenil. I ho fem amb els dos títols per a adolescents que van visitar el nostre magazín: Amaga’t dels Drons d’Ester Vizcarra, publicat per Bullent Edicions, i  No hi havia a València, de Mercè Climent publicat per Sembra Llibres. Amaga’t dels drons, guardonada amb el 40è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil, és una novel·la d’aventures ‘greenpunk’, que reivindica la biodiversitat i els drets dels animals. L’Aura, la protagonista, viu al futur, però tot i els segles de distància que ens separen, té força maldecaps en comú amb nosaltres. El consumisme s’ha tornat ferotge, la natura està desapareixent i els ciutadans estan més controlats que mai. Igualment, a No hi havia a València…, Mercè Climent ens ofereix, amb l’empatia i la força que la caracteritzen, una poderosa novel·la que ens convida a explorar les identitats i els gèneres amb la ment i el cor ben oberts.

La novel·la negra va ser també un dels personatges principals del mati amb Llibre de morts, de Jordi Colonques (Bromera) i L’estiu dels brivalls de Francesc Viadel (Vincle). En el primer cas, premi de narrativa Antoni Bru Ciutat d’Elx el passat mes de novembre, Colonques fotografia les misèries actuals: precarietat laboral, gentrificació, els okupes, l’especulació, la soledat de les persones grans a les ciutats i la corrupció… Per la seua banda, L’estiu dels brivalls és una història descarnada sobre l’infern que habiten els perdedors. Un text angoixant, sense concessions de cap mena, que submergeix al lector en una atmosfera carregada de violència i perills molt pròxima a Nois de la vida de Pier Paolo Pasolini i Diari del lladre de Jean Genet.

I així va arribar el moment de parlar de narrativa històrica. En concret de les novel·les L’única veritat, de Francesc Bodí (Lletra Impresa) i El carrer era de terra, de Josep Usó (Onada). Bodí cultiva a L’única veritat una reflexió “sobre els misteris més profunds de la condició humana, sobre els anhels i els desenganys que la salpebren, sobre l’amor i l’odi, sobre l’art, sobre la ficció, sobre l’atzar”. Una metàfora de la pròpia literatura, de la seva funció redemptora i de les veritats que la basteixen. Per la seua part, la peça d’Usó és una obra coral d’una sèrie de personatges que tenen en comú la seua pertinença a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta del segle passat a un mateix carrer vila-realenc, el conegut com el Barranquet. El llibre està estructurat en 16 capítols titulats amb els noms dels veíns: xiquets, homes i dones, llauradors i menestrals, rics, alcaldes, capellans i bisbes, guàrdies civils…

Contem i Comptem va ser l’escenari de presentació de la nova col·lecció de Narrativa de l’Editorial Afers, que inclou tres llibres: Mal Jueu, Espurna i L’Agnese va a morir. L’acte es va realitzar amb l’editor Vicent Olmos i l’escriptor i professor de filosofia, Xavier Serra, autor d’Espurna.

La narrativa que explora les arestes de la identitat va tindre el seu espai amb volums com Les espines del peix, de Josep Colomer (3 i 4) i Amanda, de Sergi Durbà (Perifèric). Va tancar la jornada l’Obra narrativa completa  d’Ernest Martínez Ferrando, que va ser presentada amb el curador de l’obra. Vicent Alonso i el director de la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians, el poeta, assagista i professor de la Universitat Ramon Llull, Enric Sòria. Aquest volum presenta la narrativa completa de Martínez Ferrando depurada d’elements accessoris i precedida d’un estudi introductori de Vicent Alonso, que analitza l’obra i la biografia d’un autor imprescindible en la nostra història literària. Aquest títol continua la tendència de la editorial, que ha donat un nou impuls a la «Biblioteca d’Autors Valencians» publicant les poesies completes de Marc Granell, Jaume Pérez Montaner, Josep Piera i Teresa Pascual, i el teatre complet de Manuel Molins.

Pots consultar totes les fotos de Contem i Comptem, ací: https://bit.ly/3tPCfhF