Skip to content

CRÒNICA 1 | La fira obre les portes

La primera fira que celebra l’edició independent a València s’inaugurà divendres 18 de juny a l’esplanada del Veles e Vents, a la Marina de València. Partia d’un èxit en convocatòria, amb un total de 69 expositors finals entre editorials d’arreu d’Espanya, llibreries i il·lustradores i il·lustradors. Precisament aquests 69 expositors reberen el matí de divendres la visita de les autoritats inaugurals, conduïdes per la presidenta de l’Associació d’Editorials del País Valencià (AEPV), Àfrica Ramírez, i entre les quals hi havia el subdirector del Llibre, Arxius i Biblioteques, Mauro Guillen; la regidora d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València, Maite Ibáñez; el director adjunt del Consorci València 2007, Evarist Caselles; el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano; o la professora Ester Alba PagánVicerectora de Cultura i Esport de la Universitat de València. També alguns representants del sector com Jesús Figuerola, president de la Fundació FULL, Manuel Garrido Barberà, per l’Associació de Professional de la Il·lustració Valenciana (APIV), o el Premi de les Lletres Valencianes 2020, l’escriptor Marc Granell.

Una altra visita que reberen els expositors aquest matí fou la dels bibliotecaris de la Xarxa Municipal de Biblioteques de València, que escoltaren atents les propostes de cadascú i, més tard, s’encarregaren d’assenyalar les seues recomanacions mitjançant uns punts de llibre especials. Ací hi ha disponible la llista de 15 títols recomanats pels bibliotecaris a la Fira.

L’inici de la programació

A la vesprada tingué inici a la programació, una trentena d’activitats organitzades al llarg de tot el cap de setmana i adreçades a tota mena de públic. La primera activitat d’aquesta programació fou un contacontes adreçat als més menuts, Caperucita Roja (Editorial Tinturas), de Lidia de Lucas i a càrrec de Serpiente Teatro. Un nou punt de vista del conte clàssic amb una innocent Caputxeta, una entranyable iaia i un llop molt feroç. El contacontes, que comptà amb titelles i altres materials, permet desenvolupar la creativitat, la imaginació i l’aprenentatge dels més menuts.

També per als no tan menuts era la següent presentació, de la novel·la juvenil Mentre durin les espelmes (Voliana Edicions), de l’autor Josep Rodríguez Ferrer, que després de la presentació va estar signant exemplars. Tal com destacà l’autor en la presentació, Mentre durin les espelmes és el primer BL (boys love, un gènere molt potent dins la literatura tailandesa) de la literatura catalana, és a dir, un tipus de novel·les que plantegen les relacions entre dos homes “d’una forma positiva”. “Sembla que tota la literatura LGTBI haja de tenir un component tràgic, un final dramàtic. Com si pertànyer a eixe col·lectiu comportara en si mateix una cosa negativa. Crec que ens mereixem finals feliços i per això vaig decidir donar-li un final feliç a una obra literària catalana amb personatges LGTBI”, explicà Rodríguez Ferrer. La història transcorre a la Catalunya del segle XXI i incorpora elements sobrenaturals, referències al manga i al pulp.

L’editorial Lletra Impresa presentà també dues de les seues propostes per a aquesta temporada: la novel·la Metralla, de Jordi Botella, i el compendi de metaforismes i textos de reflexió politicosocial Farem un pensament, de Manel Rodríguez-Castelló. Botella explicà que volia mostrar “la dignitat d’una població sotmesa a la barbàrie de la guerra i dels bombardejos”. Metralla es tracta d’una novel·la híbrida que, com subratlla l’autor, barreja “un fil narratiu, continguts estrictament lírics i una part d’assaig”. Lirisme i assaig és també el que Rodríguez-Castelló reuneix en el seu volum Farem un pensament. Metaforismes i saials. “La part dels metaforismes, més lírica, mira més cap a l’interior de l’autor, de manera més introvertida. Mentre que la part dels saials mira més a l’exterior, al context en què viu l’autor”, va explicar Manel Rodríguez-Castelló.

També d’assaig es va presentar Anarquía relacional (Oveja Roja), de Juan Carlos Pérez Cortés. “Volíem parlar d’un tema del qual no hi havia llibres publicats. En essència, hem de decidir si volem seguir un marc relacional que hem heretat o el volem adaptar a la nostra realitat”, va afirmar l’autor, que va ser entrevistat amb motiu de la fira a Culturplaza. Pérez Cortés comença presentant “què és realment l’anarquia. L’anarquia impugna la jerarquia i l’autoritat, realça la sobirania sobre el mateix cos i el mateix ser, l’agència que tenim com a persones”. A partir d’aquesta definició inicial, el volum emprén una “transició des del contracte social de Hobbes a l’àmbit relacional i ofereix una sèrie de claus ètiques i col·laboratives per a poder passar a una pràctica col·lectiva”, segon explicà. Finalment, aquest títol també inclou qüestions personals: “teníem el repte d’explicar la nostra experiència sense que el resultat semblara un llibre de receptes o d’autoajuda”.