Skip to content

Antoni Furió: “La universitat és un lloc de creació, un laboratori d’idees”

Fa un matí radiant. Poques ciutats desperten amb la llum de València, i això, només eixir de casa, i sent dilluns, ja és molt d’agrair. Avui, a més, m’espera una conversa especial, intensa i incisiva amb l’historiador i professor Antoni Furió, que acaba de ser guardonat per la Societat Coral El Micalet, de València, amb el premi Miquelet d’Honor 2020 en reconeixement de la seua trajectòria cívica.

Arribe en bicicleta a la Facultat d’Història i uns minuts després Toni Furió (Sueca, 1958) baixa al vestíbul a reunir-se amb mi. Quasi no el reconec, emmascarats com anem, i després de més de vint anys sense veure’ns acabem trobant-nos. Espere uns cabells foscos que ara han canviat a diferents grisos, ingènua de mi, com si el temps no solqués dreceres! Tanmateix, tant avui, com fa vint anys, aquest home té la mateixa mirada intel·ligent i inquieta i una capacitat de treball que tomba de tos.

Parlar amb Antoni Furió és parlar d’historiografia, de medievalisme, de Joan Fuster, del país i, sobretot, parlar de llibres. Catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, Furió, junt amb un equip integrat per Gustau Muñoz, Vicent Olmos i Maite Simon, va dirigir el servei de Publicacions de la Universitat de València (PUV) durant més d'una dècada i el va convertir en una de les editorials universitàries de l’estat espanyol més prestigioses i atractives, un referent a tenir en compte.

Actualment Furió co-dirigeix amb Gustau Muñoz la revista d’assaig i pensament (fundada per Joan Fuster) L'Espill. Igualment, és membre del consell de redacció o assessor de diverses publicacions com ara Pasajes (publicada per la UV), i altres revistes especialitzades com RecerquesAnales de Historia Antigua y Medieval (Buenos Aires), Continuity and Change (Cambridge) o Mélanges de la Casa de Velázquez (Madrid). Les seues principals línies de recerca en història medieval són la història del món rural, les finances i la fiscalitat, i els segles XIII-XV, la formació de la societat medieval i la seua crisi, els orígens de la modernitat, i la història del País Valencià en el marc de la Corona d’Aragó i dels Països Catalans. Furió és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 2018 va presidir el congrés internacional amb motiu dels 600 anys de la Generalitat Valenciana, que reuní més de 180 investigadors de diferents universitats europees i americanes.

Posseïdor d’una prosa elegant i seductora, Furió és un historiador dels que saben narrar i transmetre la història com un relat, amb els seus i les seues protagonistes al llarg del temps i els llocs. Els seus llibres confirmen amb escreix la màgia que ocorre quan un historiador és alhora un bon escriptor i arriba a fer sentir als seus lectors deler i passió per la història, fins i tot a aquells que habitualment no en llegeixen, d’història.

Furió és autor de llibres com ara Camperols del País Valencià. Sueca, una comunitat rural a la tardor de l'Edat Mitjana, Institució Alfons el Magnànim, 1982; València, un mercat medieval, Diputació de València, 1985 (editor); la magnífica síntesi Història del País Valencià, IVEI, 1995, que ha tingut diverses reedicions, i El rei Conqueridor. Jaume I entre la història i la llegenda, Bromera, 2007, una obra modèlica de divulgació històrica. Ha coordinat així mateix Historia de las Españas, Tirant, 2015, i just enguany, el volum Quinze dones valencianes (Afers).

Llegir més: https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/antoni-furio-universitat-lloc-creacio-laboratori-d-idees_132_6478594.html